THIS IS NOT ANOTHER FREAKY BLOG

BATMAN/DEATHBLOW és una obscura història d’intrigues que converteix al Senyor de la Nit en un detectiu de baixos fons. BRIAN AZZARELLO, guionista de 100 BALAS i BATMAN: CIUDAD ROTA, torna a endinsar-se en els racons més obscurs de GOTHAM CITY i crea una història molt allunyada de la fantasia superheroica habitual. BATMAN, el personatge més adient per aquesta tasca, és converteix gairebé en un observador, en un personatge a l’ombra, en aquesta enrevessada trama de dobles jocs entre la màfia i el govern. DEATHBLOW, un tipus d’agent secret utilitzat després de la Segona Guerra Mundial, és l’element desequilibrant d’aquesta història que, tot i que ho pot semblar, no és un crossover típic. No es tracta doncs, d’un simple enfrontament entre personatges, d’una absurda successió de cops de puny. Tot al contrari: AZZARELLO crea una críptica trama d’interessos ocults que enganxa i alhora confon al lector, i que no podem desvetllar perquè descobriríem l’as a la màniga d’AZZARELLO.

El dibuix de LEE BERMEJO, per altra banda, ajuda a fer versemblant una història amb una evident voluntat realista, tot i que amb elements fantàstics. Cal dir, a més, que la seva particular habilitat amb els llapis ha estat perfectament culminada per l’ampli equip d’entitat i color, donant al còmic un aspecte visual molt aconseguit i ben treballat.

AZZARELLO torna a ficar a BATMAN en el seu particular univers de baixos fons, armes, dones fatals i trames impossibles. Aquí, a més, l’esplèndid apartat gràfic combrega perfectament amb l’obscura visió del guionista, com ja succeïa a LEX LUTHOR: HOMBRE DE ACERO la seva darrera col·laboració. Una nova joia, en definitiva, d’AZZARELLO, un dels mestres del còmic de gènere negre modern. Només la innecessària complexitat de la trama situa aquesta obra per darrera de fites com les esmentades 100 BALAS o CIUDAD ROTA.

Dos grans del novè art, MIKE MIGNOLA i RICHARD CORBEN, sumen esforços per crear una petita però gran història: MAKOMA. HELLBOY és el protagonista d’aquest còmic amb un rerafons mitològic que barreja sarcasme, aventura i reflexió a parts iguals.

MAKOMA és una deïtat africana que empren un viatge definitiu cap a la fi del món. Pel camí s’haurà d’enfrontar amb diferents deïtats menors amb les quals establirà una estranya relació d’amor-odi. Amb el final del viatge del protagonista, arribarà el final d’una era i el principi d’una nova etapa. MIGNOLA i CORBEN creen una història de caire humanístic magníficament il·lustrada per aquests dos mestres de la vinyeta. A més, i al contrari d’allò que acostuma a succeir, els treballs dels dos dibuixants no xoquen entre ells, sinó que es complementen amb seny i a favor de la narració. Es tracta, en definitiva, d’una petita joia, un conte moral amb alguns tocs obscurs que val la pena no passar per alt. NORMA EDITORIAL

El número dos de SOLO, una sèrie d’antologies de dibuixants de DC publicada aquí per Planeta DeAgostini, confirma que RICHARD CORBEN està més en forma que mai. CORBEN, un dels mestres de l’underground ha tornat a primera fila després d’un període durant el qual s’havia sentit poca cosa d’ell. Després de BIGFOOT i la col·laboració amb MIGNOLA per a HELLBOY, ens arriba aquest recull d’històries curtes dibuixades i escrites per CORBEN.

Es tracta d’un seguit de relats curts en els quals el dibuixant demostra la seva fascinació pel costat més fosc de la fantasia, la història i la religió. Tot plegat per reflexionar sobre la condició humana i la seva barbàrie. El recull, tot i la seva brevetat, fa justícia a l’immens però particular univers visual de CORBEN, i també al seu ideari. Un conjunt, a més, tant equilibrat, que es fa difícil destacar una història per sobre de l’altre: totes són igual de torbadores.

DESPERADOES ha estat, des de 1997, un dels còmics que millor han reivindicat l’autenticitat d’un gènere com el western, que va morir d’èxit ara ja ningú recorda quan. JEFF MARIOTTE i JOHN CASSADAY van reinventar el gènere amb una minisèrie que barrejava la cruesa del salvatge oest amb elements sobrenaturals. Aquest DESPERADOES va tenir tant d’èxit que el van seguir diverses continuacions fins la que avui ens ocupa: BANDERAS DE ORO.

En aquest volum, el guió de MARIOTTE s’oblida de l’acció per crear uns història de terror psicològic que manté la tensió durant bona part del còmic. A més, MARIOTTE posa el gènere al dia incloent a la trama la prematura figura d’un serial killer. El resultat és, des d’un punt de vista estètic, un western clàssic, i des d’un punt de vista narratiu, un film de terror també clàssic. Tot plegat amb un argument que s’apropa, només al final, a un thriller, i per tercera vegada clàssic. Aquesta proposta respectuosa amb els gèneres hagués resultat, però, rodona del tot si el dibuixant original, CASSADAY, no hagués abandonat el projecte. Aquí el dibuix de JEREMY HAUN, potser massa net, i el color, potser massa artificial, van en detriment del producte final. Aquestes mancances, però, no entorpeixen un guió sòlid farcit d’influències de gènere. NORMA EDITORIAL

El dibuixant GUY DAVIS, conegut per participar a AIDP i SANDMAN MISTERY THEATRE, va donar un salt qualitatiu a la seva trajectòria amb THE MARQUIS, la seva primera obra com autor total, on a més e dibuixar també s’encarrega del guió. La seva carrera en còmics de caire fantàstic i misteriós va despuntar amb aquesta història violenta i tortuosa que no deixa indiferent a ningú.

NORMA EDITORIAL ha publicat la història original de THE MARQUIS i algunes de les històries curtes que se’n van derivar en un interessant volum de gairebé 300 pàgines. El protagonista és un inquisidor del segle XVIII que ha servit tota la seva vida als interessos de l’església i de l’estat, però que ara dubta de l’efectivitat de les polítiques d’aquestes dues institucions. Davant d’això, i encegat per unes turmentoses visions, decideix fer complir la paraula de Déu a la seva manera: amb armes.

DAVIS crea un ambient malsà i opressiu que ofega al protagonista i pot arribar a superar al lector. La decadència barroca i les diabòliques visions del protagonista serveixen a l’autor per reflexionar sobre l’angoixa del pecat i de la fe, així com del sense sentit de la intolerància. DAVIS barreja religió, reflexió, fantasia i història en un còmic dens i obscur, capaç de transportar al lector al particular món que imagina. I és el protagonista qui, en la seva bogeria o potser en la seva lucidesa, ens porta de la mà fins al mateix infern.

DAVIS, en definitiva, reflexiona sobre els límits de la fe en aquest còmic al qual no li manquen escenes d’acció, esplèndidament resoltes, per cert. No hem d’oblidar que DAVIS és, sobretot, dibuixant. I demostra que li agrada dibuixar omplint les vinyetes de detalls i oferint-nos un gran espectacle visual. El realisme del seu dibuix, per altra banda, ajuda a fer més versemblant aquesta historia amb inevitables referències històriques.

THE MARQUIS agradarà als lectors de còmic d’aventures, als aficionats al terror i a la fantasia, als qui els agrada la ficció històrica, als seguidors de GUY DAVIS, és clar, i també a tots aquells que han pensat algun cop que els dimonis caminen entre nosaltres.

NICOLAS DE CRÉCY, conegut pel seu LEON LE CAME, ens sorprèn amb PERÍODO GLACIAR, un divertiment i a l’hora una fantasiosa sàtira sobre la història de l’art. PONENT MON, decidida i encertada en la publicació de BANDE DESSINEÉ, ens porta aquesta petita joia.

DE CRÉCY posa el seu particular humor i el seu també particular dibuix al servei d’aquesta obra menor i tot i això interessant. PERÍODO GLACIAR ens situa en una França postapocalíptica, on la neu i el gel ho cobreixen tot, esborrant qualsevol rastre de civilització. En aquest marc, un grup d’exploradors descobreix accidentalment el Museu del Louvre i la immensa riquesa artística que s’amaga al seu interior. A partir d’aquí comença un divertit diàleg de rucs sobre les possibles interpretacions dels quadres i els estils de vida que portaria la gent de l’època segons el que reflecteixen les obres d’art. Així, com si totes les obres pertanyessin al mateix temps i a la mateixa civilització, els protagonistes, suposats intel·lectuals, fan càbales i ingènues interpretacions sobre el testimoni històric que amaga el Louvre.

Davant la futilitat dels discurs dels humans, és un gos aquell qui aporta la visó més lúcida del còmic. Es tracta d’un animal amb un particular olfacte i la capacitat per parlar amb les obres d’art. Escultures romanes, quadres medievals i obres de Da Vinci i Rembrandt prenen vida i conversen animadament entre elles. Al final, però, ningú en treu l’aigua clara.

PERÍODO GLACIAR és, com dèiem, i sobretot, un divertiment, una broma, un petit exercici còmic del qual DE CRÉCY se’n surt amb nota. Els lectors més incisius, però, trobaran també una crítica, una burlesca sàtira contra una història de l’art seduïda per si mateixa, contra l’erm intent de trobar les quatre potes al gat. Aquests lectors, però, corren el risc de ser també l’objecte de la crítica.

Quan parlem de SHIROW MASAMUNE (o MASAMUNE SHIROW, com el vam conèixer aquí) estem parlant d’un dels pilars del manga modern. Els seus treballs, juntament amb el d’autors com Katsuhiro Otomo o Akira Toriyama, van propiciar el salt definitiu del manga cap a occident. No només això, també van assentar les basses d’una nova ciència ficció hipercomplexa i visionària. Aprofitant la recent reedició d’alguns dels títols fonamentals de SHIROW, a càrrec de Planeta DeAgostini, val la pena repassar l’obra d’un dels autors de manga més influents, tant entre el públic com entre els professionals. Una obra, per altra banda, publicada íntegrament al nostre país.

BLACK MAGIC, reeditada ara, està considerada la seva primera obra i va ser publicada originalment en un fanzine. Tot i la innocència del seu plantejament, BLACK MAGIC apunta ja els trets característics de l’obra de SHIROW: la barreja d’acció i reflexió i la preocupació sobre els límits del jo en una era cibernètica. Com la majoria de les obres de SHIROW, BLACK MAGIC compta amb una versió animada.

El debut oficial de SHIROW, però, s’acostuma a datar l’any 1985, amb la publicació de la seva primera gran obra: APPLESEED. Aquest manga, la primera de les reedicions que ha fet ara Planeta DeAgostini, te una importància destacada per dues raons. La primera són els mèrits propis que fan d’aquest còmic una fita del novè art, que barreja equilibradament l’acció amb la reflexió. Amb APPLESEED, SHIROW dona forma de manera definitiva a un univers futurista on el perfeccionament de la tecnologia cíborg planteja problemes a l’hora de definir la vida i la consciència. Per altra banda, amb aquesta obra SHIROW posa els fonaments de la seva obra magna: GHOST IN THE SHELL. A APPLESEED, SHIROW presenta una fórmula que ja no abandonarà mai: una carismàtica protagonista recolzada sempre per un personatge imponent físicament. En aquest còmic és un voluminós ciborg, al igual que a GHOST IN THE SHELL, i a DOMINION TANK POLICE és un tanc.

DOMINION TANK POLICE, publicada originalment aquí per NORMA EDITORIAL i ara reeditada per PLANETA DeAGOSTINI, va suposar el salt definitiu de SHIROW a occident. Considerada generalment com una obra d’acció lleugera, aquest manga no te la profunditat d’altres de les seves obres, però suposa tota una revolució estètica. El dibuix de SHIROW, particular i excel·lent, troba un marc immillorable per exercitar-se a DOMINION TANK POLICE. SHIROW omple les seves vinyetes i pàgines de detalls i gairebé no queda lloc per l’espai en blanc. En aquest còmic, tenim acció i diàlegs a tot arreu: en primer terme, en segon i fins i tot al fons de la vinyeta no paren de succeir coses. Dona la sensació que la lectura de les obres de SHIROW no és lineal, i a això contribueix que l’estil narratiu de l’autor autor no ajuda a fer l’obra més intel·ligible. SHIROW defuig de la figura del narrador omnipresent i també de donar massa pistes. En canvi deixa fluir la història de manera natural, donant potser massa coses per sabudes. Algunes de les obres de SHIROW s’acaben de llegir amb la sensació que ens hem perdut moltes idees. Per això les segones lectures són sempre enriquidores i fins i tot recomanables.

L’any 1991 coincideixen les publicacions originals dels seus dos darrers mangas. Després d’això, SHIROW s’ha dedicat a crear treballs paral·lels i continuacions de títols ja publicats. El primer dels seus dos darrers títols va ser GHOST IN THE SHELL, una obra de culte que ha generat dues pel·lícules i una sèrie de televisió, de moment. Amb aquest manga, SHIROW crea el seu personatge més rodó, atractiu i seductor: la tinent MOTOKO. Tanmateix, dona lloc a un dels universos més complexos vistos mai. MOTOKO forma part d’una secció antiterrorista del govern. En el futur que ens presenta l’autor però, aquesta secció s’ha d’enfrontar a múltiples complicacions derivades de la cibernetització. Les possibilitats que obre aquesta tècnica dona lloc a molts problemes sobre la naturalesa humana, els límits del jo, la identitat i la pròpia vida, que és, en conjunt, sobre allò que reflexiona SHIROW. El còmic, per cert, té una inintel·ligible segona part titulada MANMACHINE INTERFACE, que és una de les darreres obres de l’autor.

ORION, per altra banda, es la seva obra més complexa: una lúcida però confusa barreja de ciència ficció i misticisme que reflexiona sobre la cobdícia humana. De nou una protagonista femenina duu el pes d’una història potser retrofuturista que explica una colossal batalla entre homes i déus. Com és habitual en tota la seva obra, l’acció, la reflexió i l’humor tornen a fusionar-se en una història sobre la naturalesa de l’ésser humà.

Amb tota la seva obra, SHIROW ha creat un univers estètic molt particular, que ha influït en molts autors posteriors a la dècada dels 80. Però no només això, com a guionista ha aportat una mirada realista i reflexiva a la ciència ficció moderna. Recuperar la seva obra a aquestes alçades, a part d’un plaer, pot ser una bona manera de descobrir l’imprescindible treball de SHIROW als nous lectors.

EDICIONS DE PONENT ha publicat recentment LAS MANOS EN LOS BOLSILLOS, amb guió del valencià PABLO HERRANZ i dibuixat pel barcelonès resident a Badalona TONI BENAGES I GALLARD.

El còmic està ambientat ara fa gairebé dues dècades, en el llavors creixent món de les emissores de radio lliures, les primeres empreses de missatgeria i els concerts de “garage” i “rock-a-billy”. En aquest marc, HERRANZ ens presenta un grup d’adolescents que han d’afrontar els problemes del seu temps: la incorporació al mercat laboral, la dificultat per compaginar estudis i treball, les festes, els amors i tot un seguit de sensacions i situacions amb les quals el lector pot identificar-se.

L’acció s’inscriu en una València bilingüe que, tot i ser recognoscible, és una imatge de qualsevol ciutat d’aquell moment. Aquesta València universal i concreta a l’hora crea inevitables lligams amb l’àmplia galeria de personatges del còmic. HERRANZ i BENAGES sumen esforços per crear protagonistes realistes, estereotips i tanmateix rareses d’un temps concret que semblen tenir vida pròpia; una vida en blanc i negre en una inevitable referència al florescent còmic “undreground” espanyol de l’època dels 80. En el mateix sentit, el còmic aposta per una composició inusual avui: dotze vinyetes per pàgina que reprenen el camí d’autors com FRANK MARGEIN o ANDREA PAZIENZA, com reconeixen els mateixos autors.

LAS MANOS EN LOS BOLSILLOS recorda un mon oblidat, que, no obstant, havia fet córrer rius de tinta (també xinesa). Ho fa, a més, amb una mirada gairebé militant i segurament partícip, que no cau en la caricatura però que no defuig de l’humor ni del drama.

(Resenya escrita en col·laboració amb Pablo Herranz)

MANGALINE EDICIONES és una de les petites empreses dedicades al manga que van sorgir arran del ressorgiment comercial del manga a Espanya, a partir de l’any 2000. Es tracta d’una empresa que, com d’altres, va aconseguir fer-se forta i créixer gràcies a la publicació de col·leccions manga per a un públic adolescent. Amb el temps, altres empreses han repetit aquesta estratègia, fins a tal punt que el mercat del còmic al nostre país es sustenta en bona part gràcies als beneficis que es desprenen de les ventes d’aquest tipus de treballs.

Una de les principals col·leccions que publica l’editorial és CITY HUNTER, un clàssic bàsic i un dels manga que més èxits han aconseguit des de la seva publicació, durant els anys 80. Aquesta sèrie ha donat fama mundial al seu autor, TSUKASA HOJO, un excel·lent dibuixant amb debilitat per les trames romàntiques. A CITY HUNTER, HOJO barreja el drama, l’acció i l’humor, creant una història de detectius que bassa bona part del seu èxit en la construcció dels seus protagonistes.

MANGALINE EDICIONES publica també una altra sèrie d’ HOJO: FAMILY COMPO. Aquí l’autor deixa de banda l’acció per crear una història d’embolics sentimentals entorn un peculiar grup d’amics. L’excel·lent i molt elaborat dibuix d’HOJO i la solidesa dels seus protagonistes fan de FAMILY COMPO un treball que sobresurt sobre la resta de comèdies romàntiques. Això i el preu, inusualment baix, fan d’aquest treball un còmic més que accessible.

L’èxit indiscutible de MANGALINE EDICIONES, però, és YURA I MAKOTO, un còmic eròtic que s’ha venut com un manual de sexe. No es tracta, però, d’una simple estratègia de merxandatge. L’edició espanyola d’aquest còmic s’ha realitzat amb la col·laboració de diverses fundacions i centres d’investigació, l’institut nacional d’estadístiques i la col·laboració d’una sexòloga i un biòleg. YURA I MAKOTO ens explica la iniciació al sexe d’una parella que es coneix des de el respecte i la comunicació. L’interès del tema i la voluptuositat del dibuix garanteixen l’èxit de la col·lecció; tant, que MANGALINE també ha publicat una miniserie destinada al públic femení.

La voluntat de l’editorial per captar un públic adolescent concret, consumidor d’històries lleugeres, queda palesa amb SHIRO, una de les seves darreres col·leccions. SHIRO és un adolescent que fuig de casa amb la voluntat de fer-se un detectiu popular entre les noies. L’acció lleugera dona el millor i pitjor del gènere en aquest manga que barreja l’humor estudiantil i el suspens amb una recepta precuinada.

Amb una posada en escena semblant però amb unes pretensions diferents trobem DIECISIETE AÑOS, un altre títol que barreja el suspens amb els adolescents però amb menys humor i més violència. Aquest treball és un obscur “thriller” que aprofundeix en la delinqüència juvenil i explica la història de dos germans que es veuen involucrats en el segrest d’una noia. Un dibuix més que correcte i un argument pretesament madur fan del títol un treball a tenir en compte.

HANAUKYO MAID TAI, per altre banda, és un bon exemple de com ha evolucionat el manga adolescent en els darrers anys. Les editorials japoneses han lluitat per crear un tipus de producte de consum massiu i producció en cadena, fins a tal punt que el nom de l’autor (si és que n’hi ha) ha perdut importància. Aquest còmic compleix tots els requisits. Per una banda tenim un dibuix agressiu i net que agrada al públic jove. Per altra, tenim un guió que barreja l’humor, l’acció i una sexualitat latent amb certes dosis de surrealisme. Una barreja que, per altra banda, permet que el consum sigui tant ràpid com la mateixa elaboració el còmic.

I per acabar val la pena parlar de PRÉSENT, una miniserie que trenca la política editorial de MANGALINE i que s’allunya de les temàtiques habituals. Aquesta obra de KANAKO INUKi s’apropa molt a universos tant tenebrosos com els de SENNO KNIFE o HIDESHI INO. PRÉSENT ens presenta una sèrie d’històries curtes protagonitzades pel fantasma d’una nena que torna de la mort per condemnar a jovenetes que pequen de supèrbia i cobdícia. Un treball malsà i tenebrós que farà les delícies dels amants del terror naïve.

http://www.edicionesmangaline.com

Ja fa anys que la MARVEL va iniciar un procés de rejoveniment que sembla no tenir fi. La darrera i més clara prova és la línia editorial MARVEL STYLE, venuda com un lloc per a còmics joves i dinàmics. Rere aquesta definició s’amaguen títols lleugers i de lectura fàcil com el que ara ens ocupa: JÚBILO.

La col·lecció ens presenta a la més jove de les dones X desvinculada de l’escola del professor Xavier i amb una nova vida: la d’estudiant d’un institut de la costa oest dels Estats Units. Allà haurà d’enfrontar-se als problemes típics de l’adolescència, molt allunyats, en principi, de les grans amenaces que va haver d’afrontar com a membre de la patrulla X.

El guionista, ROBERT KIRKMAN, a qui ja hem vist rejovenir altres títols, converteix JÚBILO en una noia de l’extraradi, una rata de centre comercial, una enamoradissa adolescent que fa gala d’una prefabricada actitud rebel. Només al final del primer número, la presència de LOBEZNO ens recorda que estem davant un còmic de superherois.

Aquest treball evidencia clarament la voluntat de la MARVEL de captar nous públics, un públic jove incapaç de consumir el cada cop més enrevessat univers clàssic de l’editorial. Còmics com aquest, que arrelen personatges fantàstics a la realitat quotidiana, han servit per arribar a un públic adolescent que vol veure’s reflectit en els personatges. No només això: el dibuix, de traç net i modern, i el nou format, poc agraït però fàcil de dur, ajuden a fer de la MARVEL STYLE una col·lecció jove (això sí: ni millor ni pitjor).

L’editorial DC sembla tenir certa fascinació pels crossovers multitudinaris, i ho demostra publicant amb certa facilitat títols que reuneixen a tots els seus personatges. Precisament ara arriben a les nostres mans JLA/TITANES i TERCERA GUERRA MUNDIAL, dos títols que faran les delícies dels fans de l’univers DC.

JLA/TITANES compta amb un nom de pes, PHIL JIMENEZ, un dibuixant de línia realista que ha dedicat bona part del seu treball a LA LIGA DE LA JUSTICIA. JIMENEZ, que també realitza aquí tasques de guionista, és el principal responsable d’aquest còmic que enfronta als dos principals grups de superherois de DC: LA LIGA E LA JUSTICIA i LOS JÓVENES TITANES. Curiosament aquest treball té molts punts amb comú amb TERCERA GUERRA MUNDIAL. No només comparteix els principals personatges, i no només enfronta l’univers DC amb una amenaça mundial. També en el cas de TERCERA GUERRA MUNDIAL hi ha darrera un dels pesos pesants de l’editorial: GRANT MORRISON, guionista i col·laborador habitual de JIMENEZ.

En tots dos casos es tracta de còmics feixucs, amb molta lletra, molt dibuix i guions carregats d’enrevessats conceptes de ciència ficció i referències al propi univers DC. Es tracta de dos treballs destinats exclusivament als lectors de còmic de superherois i molt especialment als seguidors de DC, que trobaran bones estones garantides. Tot i això, cap còmic resulta rodó, però curiosament és complementen. El millorable dibuix de TERCERA GUERRA MUNDIAL no te res a fer davant l’esplèndid realisme de JIMENEZ. D’altra banda, el precís treball com a guionista de MORRISON supera a l’excessivament complex guió de JLA/TITANES. Així que. l’un per l’altre, els lectors habituals de DC tenen dues cites obligatòries per salva La Terra.

Els autors de la “nouvelle manga” conformen cada cop més un grup cohesionat i fins i tot endogàmic. Bona prova d’això és FRESA Y CHOCOLATE, l’esperat còmic de la francesa AURÈLIA AURITA; un treball amb una forta càrrega eròtica i sensual protagonitzada per la mateixa autora.

AURÈLIA AURITA i FREDERIC BOILET, un dels caps pensants de la “nouvelle manga”, són els protagonistes d’aquest recull d’experiències sexuals. El treball d’aquesta francesa s’allunya molt d’un còmic convencional i ens proposa una mena d’àlbum de records de la seva relació amb BOILET. Durant unes 150 pàgines assistim a tot tipus de pràctiques sexuals, des de el “voyeurisme” fins a la sodomia, explicades amb delicadesa però sense cap mena de pudor.

El sexe és, en realitat, el “leit motive” per explicar la relació entre aquests dos autors de còmic i, sobretot, els sentiments i les sensacions que experimenta la protagonista. La fragilitat, el plaer, l’alegria, la curiositat, el dubte i, és clar, l’amor son els motius que recorren tot el còmic i allò que fa partícip al lector. És gràcies a aquesta reflexió introspectiva que FRESA Y CHOCOLATE no és només un còmic pornogràfic, sinó una mena de diari aparentment sincer que desperta el costat més curiós del lector.

El particular dibuix d’AURITA i la seva desbordant sensualitat (deixant de banda la morbositat que desperta qualsevol autobiografia), han fet de FRESA Y CHOCOLATE un dels àlbums més esperats de la temporada. Després de l’èxit aconseguit amb la seva primera obra, ANGORA, AURITA va confirmar les seves possibilitats participant a JAPÓN, un recull d’històries d’autors francesos i japonesos publicat aquí l’any 2005. Precisament la participació en aquest treball i el consegüent viatge a Japó fan de rerafons a la primera part de FRESA Y CHOCOLATE, creant així des de bon començament un joc de referències que arrelen el còmic a la realitat.

Els seguidors de la “nouvelle manga” no poden passar per alt aquest treball, que converteix la seva autora en una de les icones destacades d’aquest grup d’autors francesos. La resta de lectors assistiran a un ampli repertori d’orgasmes, sensacions, plaers i frustracions que els deixarà satisfets, o potser insatisfets. I és que jugar a l’autobiografia és perillós, també per al lector.